LES ADDICCIONS

4.1. Aspectes generals
En terminologia mèdica, una addicció és un estat en què el cos depèn d'una substància per a funcionar normalment. Però el terme addicció és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. Alguns exemples d'addicció poden ser l'addicció a les drogues (drogoaddicció) (fig.14), als videojocs, al joc (ludopatia), al tabac (tabaquisme), a l'alcohol (alcoholisme), a l'ordinador, a la pornografia, al menjar, entre d'altres. Però nosaltres ens centrarem en les addiccions a les noves tecnologies.


En l'actualitat existeix un cert consens, no acceptat completament, que distingeix almenys dos fenòmens relacionats amb l'ús de substàncies psicoactives: addicció i dependència. Aquests dos fenòmens són completament diferenciables tant en la clínica com en la neurobiologia, conducta i tractament. Tanmateix, els dos grans manuals de consens al voltant dels trastorns psiquiàtrics presenten una barreja dels seus signes característics.
No obstant això, l'ús comú del terme addicció ha ampliat el seu camp semàntic a la dependència psicològica. En aquest context, s'utilitza el terme en la drogoaddicció i els problemes d'abús de substàncies però també es refereix als comportaments que no es reconeixen, generalment, com a problemes d'addicció, com l'addicció al menjar, al joc o als ordinadors. Aquest terme inclou el comportament compulsiu d'un individu en realitzar alguna activitat específica, tot i les conseqüències perjudicials que pugui tenir per a la seva salut, el seu estat mental o la seva vida social.
4.2. Addiccions a les noves tecnologies
Aquestes són les addiccions en que ens basem per aquest treball, ja que han sorgit fa pocs anys i estan en augment. Poden incloure’s en les addiccions a les activitats.

Les noves tecnologies faciliten el dia a dia de gran part de la població: Mòbils, Internet, Videoconsoles, etc... permeten comunicarse millor, obtenir molta informació a només un clic de distància o entretindre de moltes maneres sense necessitat de sortir de casa. Tanmateix també són un risc per la salut de moltes persones. Les addiccions a les noves tecnologies són un problema greu que pot repercutir de manera negativa en la vida d’una persona que, a vegades, descuida les seves obligacions familiars i laborals i pot entrar en una espiral d’aïllament, despesa incontrolada, depressió o ansietat.

L'ús no te perquè ser negatiu, sempre que no es deixin de banda la resta de les activitats pròpies d'una vida normal (estudiar, fer esport, anar al cinema, sortir amb els amics o relacionar-se amb la família). Una altra cas és quan l'abús de la tecnologia provoca aïllament, indueix ansietat, afecta l'autoestima i li fa perdre al subjecte la seva capacitat de control . Les xarxes socials ofereixen una protecció. Un es pot creure popular perquè té llistes d'amics a les xarxes socials. Els riscos més importants de l'abús de les TIC són, a més de l'addicció, l'accés a continguts inapropiats, l'assetjament o la pèrdua d'intimitat. En les xarxes es pot accedir a continguts pornogràfics o violents o transmetre missatges racistes, proclius a l'anorèxia, incitadors al suïcidi o a cometre delictes. També hi ha el risc de crear una identitat fictícia, creada per un engany, autoengany o fantasia. Així, per exemple, es lliga bastant virtualment perquè l'adolescent es talla menys. No obstant això, es facilita la confusió entre l'íntim, el privat i el públic.
Fig. 15. Aïllament social per causa de les noves tecnologies.
La addicció impedeix desenvolupar les habilitats socials en la vida real, i fa a les persones sensibles als judicis dels altres i augmenta la seva inseguretat. Per això es desenvolupa una tendència a l’aïllament, es trenquen les relacions socials, es produeix el fracàs escolar i apareix l’agressivitat de vegades dirigida contra els propis membres de la família. (fig.15)
Símptomes d’addicció a noves tecnologies:
  • Canvis dràstics en els hàbits de vida per tal de tenir més temps de dedicació a la xarxa.
  • Disminució de l’activitat física.
  • Desatenció de la pròpia salut i higiene.
  • Supressió d’activitats importants, ja siguin socials o professionals, per estar més temps connectats.
  • Desig de passar més temps davant l’ordinador.
  • Canvi dels horaris de dormir per dedicar més temps a la xarxa. (fig.16)
  • Disminució o pèrdua de socialització i la pèrdua d’amistats.
  • Rebuig a dedicar temps extra a activitats fora de la xarxa.
  • Aïllament de la resta de la família, es passa hores tancat a la seva habitació.
  • Es torna esquerp, discuteix fàcilment i no atén a raons.(fig.17)
  • Menteix per justificar algunes de les seves conductes. No reconeix que tingui un problema. No vol parlar-ne.

celulares-tendencia-interna.jpg
Fig.16. Nena amb l’ordinador fins a altes hores de la matinada.

Fig.17. Filla ignorant el seu pare.
4.3. Tractament
El tractament ha de ser individualitzat i concret per cada subjecte tenint en compte les seves circumstàncies i ha de ser realitzat per psicòlegs (fig.18). El primer pas requereix el reconeixement del problema per part de l’afectat i que després d’entendre el problema, s’adopti una actitud de motivació cap al canvi.




Fig.18. Psicòleg d’adolescents.
L’objectiu fonamental és prestar atenció als possibles motius de base que han pogut causar l’addicció.
A nivell personal s’ha d’avaluar els seus nivells d’autoestima; buscar en el terreny emocional, la possible presència trastorns associats com depressió. I també explorar la seva adaptació en els àmbits familiar, escolar i social.
El tractament haurà de tractar les diferents àrees afectades: la millora de l’autoestima, entrenament en habilitats socials, etc. Tanmateix cal regular el temps o l’ús adequat del objecte causant de l’addicció. L’ideal és que s’arribi a un acord amb l’afectat, per regular el temps, en el cas que no es retiri del tot. El paper de la família és molt important en el tractament. S’han d’ensenyar estratègies per a la resolució de problemes i ajustar el sistema de funcionament familiar. Finalment, cal treballar en la creació d’un nou estil de vida i en la prevenció de recaigudes.
Per a la prevenció de que els nens i/o adolescents pateixin addiccions donem aquests consells:
  • Fomentar en els joves les activitats de joc al aire lliure i els esports.
  • Els pares han de conversar i jugar amb els fills, per millorar la comunicació.
  • Els pares han de ser els models dels fills, no ser substituïts per altres referent de la TV o dels videojocs.
  • Les escoles han de fer campanyes educatives per al correcte ús dels mitjans i convertir-los en eina d’aprenentatge; han d’explicar les conseqüències que tenen aquests mitjans.
  • A l’hora de consumir continguts de TV o Internet s’ha de triar els que siguin models positius que transmetin valors.
  • Es important que els nens des de petits facin activitats creatives i culturals com: lectura, dibuix, esports, música.
  • Posar límits d’horari i afavorir el bon us d’aquest mitjans.
  • Fomentar la relació amb altres persones.
Si es segueixen aquests consells es més possible que el nen no pateixi una addicció en el futur, o en el cas d’haver patit una, que no torni a recaure.
4.3. Perquè ens enganxem als videojocs?
Existeixen nombroses opinions i articles que intenten explica perquè els videojocs presenten tanta capacitat d’atracció. La següent explicació ens explica això amb exemples i explicacions fets per alguns experts en aquesta matèria.
Els videojocs estimulen els circuits d’aprenentatge, i el cervell humà està dissenyat per segregar neurotransmisors, com la dopamina, per recompensar-nos quan aprenem alguna cosa. Daniel Sánchez-Crespo (): “Quan dos gossos es barallen de broma, somriuen perquè el seu cervell els recompensa una activitat que suposa un aprenentatge. Quan un nen salta a la corda riu perquè el seu cervell li està recompensant una cosa que li fa guanyar agilitat. Passa el mateix quan juguem a un videojoc que exercita la ment resolent o prevenint problemes.” El cervell et recompensa amb dopamina y això et fa sentir millor i voler repetir-ho.


Com més aprenentage comporti el joc, més decisions hagis de prendre i més ràpidament, més exercitats el cervell, és més estimulant i enganxa més. El Tetris (fig.19) és tan addictiu perquè estàs prenent moltes deccions en molt poc temps y això al cervell li agrada molt, això també passa amb altres jocs com el clàssic Mario, que obliga una gran gimnàstica cerebral.
La addicció a un videojoc te a veure amb com ordena les recompenses i les frustracions. Els jocs no enganxen per diversió, sinó perquè et plantegen  fer varies coses que són assequibles però amb algunes complicacions, i cada cop que falles o veus que pots millorar i fer-ho més ràpid es crea un desequilibri que s’equilibra tornant a jugar. D’aquesta explicació e pot concloure que la història i el contingut del joc no son tan importats. Pot ser un joc molt simple però  que gràcies a la dosificació de les recompenses enganxi molt.
T’enganxa sabent  que es una estupidesa però la recreació d’una situació controlable i la obtenció de un benefici que es, deixar de pensar e les teus problemes fa que t’enganxis.
Per moltes persones, els videojocs el tranquilitzen ja que és una cosa que controles, saps el que passarà, i això proporciona una seguretat.
Els videojocs com més simples i jugables més atractius resulten; però també hi ha altres factors. Com la acceptació i reconeixement social, com en el cas de Triviados, que es considera un joc d’intel·ligència y permet mostrar els resultats en les xarxes socials perquè els altres admirin el teu resultat.


Un altre factor que fa que sigui més o menys addictiu és la immersió que proporciona. Carlos Gonzáles Tardón (): "Com més atenció t'exigeix el joc, menys atenció dones a altres coses, i no tens percepció del temps que passa, i per això pots estar hores i hores jugant, perquè el sistema de reforços i càstigs del joc et fa sentir bé, va activant el teu mecanisme de recompensa." Per enganxar als molt aficionats o “hard gamers”, es millor que el videojoc comporti un repte, que proporcioni una immersió molt realista, i que requereixi atenció i una dedicació llarga. En canvi, per als jugadors ocasionals, és més important la jugabilitat, que sigui simple, ràpid de jugar i intuïtiu. (fig. 20)
L’accessibiltat del joc també influeix en que enganxi, desde las normes del joc, el preu, barat o car; fins i tot a plataforma en que es juga. I aquí podem parlar dels telèfons mòbils que han provocat un consum massiu d’alguns jocs, gràcies a la seva difusió i accessibilitat ja que tothom disposa d’un dispositiu mòbil. “La accesibilitat de jocs com Apalabrados, que permeten competir amb altres sense estar connectats a la vegada i utilitzant temps morts, té molt a veure amb el seu èxit”, apunta Carlos González Tardón.
De totes maneres, els creadors i distribuïdors de videojocs encara diferencien el mercat per a mòbils del de consoles. El director de Novorama Technology ho fa amb una comparació molt gràfica: "Els jocs de mòbil són com una llaminadura de butxaca que vas picotejant entre hores; els videojocs tradicionals són un bistec, cosa que vols gaudir amb temps, un dinar de dues hores ". El secretari d'aDeSe, coincideix en què la diferència és que, amb el mòbil es juga de forma inesperada i jugar a la videoconsola és un acte premeditat, una experiència que requereix atenció i dedicació llarga i per a la qual es busquen videojocs de més complexitat. En tot cas, per atractiu que resulti un videojoc, l'addicció al mateix sempre és temporal.
4.4.  Altres addiccions
Encara que no estiguin directament relacionades amb el treball, hi ha altres addicions que poden ser factor de risc i presenten símptomes semblants als de les addiccions a les noves tecnologies. Per això s’explicaran breument.
4.4.1. Drogodependència
La drogodependència és un tipus d'addicció considerada com malaltia crònica, recurrent i tractable que consisteix en l'abús de drogues, sovint ocasiona danys en la salut.

  • Alcoholisme

L'alcoholisme és una dependència amb característiques d'addicció a les begudes alcohòliques. La seva causa principal és l'addicció provocada per la influència psicosocial en l'ambient social en què viu la persona. Es caracteritza per la necessitat d'ingerir substàncies alcohòliques de manera relativament freqüent, segons cada cas, així com per la pèrdua de l'autocontrol, dependència física i síndrome d'abstinència.

  • Tabaquisme

El tabaquisme és l'addicció al tabac provocada, principalment, per un dels seus components actius, la nicotina; l'acció d'aquesta substància acaba condicionant l'abús del seu consum. Es considera una malaltia addictiva crònica amb possibilitats de tractament. (fig.21)


4.4.2. Addiccions a activitats
Les addiccions a activitats estan relacionades amb una baixa autoestima i seguretat en un mateix, que generen frustració i por. Les activitats exercides de forma compulsiva ajuden a no pensar el que ens preocupa i a deixar-ho per a després. Un cop acabades l'angoixa és major, i sovint se suma a la culpabilitat, amb la qual cosa la fugida cap endavant és reprendre novament l'activitat, encara que no tingui gens d'interès per a la persona i aquesta sigui conscient que afecta negativament la seva salut, feina o vida.
Qualsevol activitat per a no fer o pensar en el que fa por pot ser addictiva: exercici físic, videojocs, jocs de cartes, comprar, mirar la televisió, etc.
  • Addicció als jocs
La Ludopatia és un impuls irreprimible de jugar tot i ser conscient de les seves conseqüències i del desig d'aturar-se. Es considera com un trastorn del control dels impulsos. (fig.22)


La ludopatia es caracteritza per greus dificultats en limitar la quantitat de diners o temps emprat en el joc, cosa que origina conseqüències adverses per al jugador, per a altres o per a la comunitat. La recerca realitzada per diversos governs a Austràlia va conduir a una definició universal que sembla ser l'única basada en estudis que no utilitza criteris diagnòstics. La majoria de les altres definicions es poden sintetitzar en un tipus de joc que produeix danys o perjudicis en el jugador o a altres persones de qualsevol manera.
  • Addicció a la feina

Un addicte al treball és una persona a qui li agrada, estima i és addicta a la feina. No hi ha una definició mèdica per tal condició. Tanmateix algunes formes d'estrès, i trastorns de personalitat obsessius-compulsius poden estar relacionats amb el treball. El "treball" en qüestió, normalment associat a un lloc de treball pagat, també pot fer referència a activitats com ara esports, música, arts, o addicció a Internet, a través del manteniment d'una pàgina o un espai, personal o organitzacional.
Subscriure's a: Missatges (Atom)