Quan la funció de relació no funciona correctament vol dir que alguna cosa del nostre cos no funciona bé o esta alterada. Poden ser funcions locomotores a causa de una malaltia fisiològica greu però també poden ser problemes mentals, els cuals també poden ser causats per malalties hereditables o altres factors externs.
2.1. Malalties mentals
Una malaltia mental és una alteració dels processos cognitius y afectius del desenvolupament, considerats com a anormals respecte al grup social al qual pertany; té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, els sentiments, les emocions o la conducta de la persona afectada. Hi ha diferents categories en els trastorns o malalties mentals, i existeixen moltes facetes del comportament humà i de la personalitat de l'individu que poden arribar a desequilibrar-se.
Algunes malalties són: l’ansietat, la depressió, esquizofrènia, les addiccions, trastorns de personalitat, trastorn obsessiu-compulsiu i la demència. Es poden classificar en:
- Les neurosis: afecten en major grau a la percepció del subjecte sobre si mateix, i al seu nivell de autoestima, així com a les seves relacions amb l'entorn social i familiar més proper; però, no presenten els símptomes usuals de desconnexió amb la realitat i ampli allunyament de la vida social, poden exercir, laboral i acadèmicament. En aquesta classificació estarien incloses quasi totes les addiccions.
- Les psicosis: abasta la manifestació més clarament associada amb la malaltia mental, els seus símptomes clàssics inclouen les al·lucinacions, deliris i greu alteració afectiva i relacional, aquests trastorns solen tenir un factor orgànic bastant pronunciat com els Trastorns Depressius i Bipolars, encara que les esquizofrènies són clarament les de major repercussió personal, social i familiar donat el seu caràcter crònic i degeneratiu caracteritzat pels elements propis de tots els trastorns psicòtics als quals s'afegeix la desconnexió amb la realitat. (fig.8)
Actualment el tractament dels trastorns mentals posseeix un enfocament multidisciplinari, en el qual participen psicòlegs i psiquiatres, educadors socials, infermers psiquiàtrics, treballadors socials, terapeutes ocupacionals i altres professionals. Cada tractament integra, depenent del cas, l'administració de psicofàrmacs com a mètodes per calmar els símptomes més pronunciats, per així donar pas a un procés d'intervenció psicològica per atendre els orígens i manifestacions del trastorn i així generar un estat de benestar més sòlid, efectiu i permanent en les persones que pateixen d'aquesta malaltia.
 |
Fig. 8. Aïllament i transtorn d’una persona per causa d’una malaltia mental
|
2.2. Causes de les malalties mentals
Les causes de les malalties mentals són múltiples, i en alguns casos són desconegudes. Se sap que factors com alteracions en la química del cervell, la predisposició genètica, factors ambientals i culturals, lesions cerebrals, consum de substàncies, etc. poden influir molt en la seva aparició i curs, però no es coneix encara amb exactitud ni en quin grau impacta cada un d’aquests factors ni les combinacions que es produeixen significativament en cada cas.<<Enrere
Següent>>
